Els infants.

Vos convidam a llegir i a escoltar aquest poema de Guillem d'Efak, musicat per Joan Martorell. En sintonia amb el nostre projecte! Amunt la participació infantil! Els infants Els infants saben coses que els grans ja han oblidat. Els infants veuen coses que els grans ja han esborrat. Els infants es fan grans. Els infants veuen músiques, els infants senten llums. Els infants no sedassen amb el sentit comú. Els infants es belluguen dins un cercle virtuós de miracle en miracle amb besllums de colors. Els infants són esponges, per això és que van xops de totes les bellumes, de totes les colors. Totes les rampes tresquen el seu nervi central, il·luminades, brunzen ses venes i ses carns. Es mouen dins la boira humida de la por, pels caps dels dits hi tenen ulls rodons de cargol. Saben treure alegria d'un esclató de cor. S'enfonsen, suren, neden dins el safreig del món. Anys i panys per aprendre i altres tants per desaprendre. La vida és així teixir i desteixir.

Fullana i Hada d´Efak, Guillem (Guillem d´Efak)